Mostrant de 11 a 20 de 314 notícies disponibles
-
La indústria naviliera sota l'acord verd de la UE
L'any 2021, la Comissió Europea va presentar el paquet 'Fit for 55', que forma part del Pacte Verd Europeu amb l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 55% l'any 2030 per assolir la neutralitat climàtica l'any 2050. El centre d'aquesta iniciativa és l'ampliació del sistema de comerç de drets d'emissió de la UE. (EU ETS) per incloure la indústria naviliera, que contribueix significativament a les emissions de la UE.
-
Desenvolupar les fonts estructurals de producció de petroli i el seu impacte en les emissions de CO2
Aquest estudi és el primer a analitzar de manera explícita els determinants estructurals de la producció de petroli a curt, mitjà i llarg termini. L'anàlisi es basa en un model estructural de vectors autorregressius que utilitza un enfocament d'identificació purament agnòstic i basat en l'Anàlisi de Components Independents (ICA). Els resultats, obtinguts a partir de funcions de resposta a impulsos, elasticitats estimades de l'oferta i la demanda de petroli, la descomposició de les variàncies d'error de pronòstic i la descomposició històrica de la producció de petroli, indiquen que, en les últimes cinc dècades, els canvis en la demanda de cru han tingut només impactes menors en el nivell real de producció de petroli. Les projeccions locals de les emissions globals de CO2 sobre els xocs en el mercat petroler revelen que només els xocs d'oferta i de demanda agregada han impactat en les emissions de CO2, mentre que els xocs específics de demanda del petroli no van exercir cap influència significativa.
-
Patrons de finançament del capital circulant i la inversió física
Les empreses han d'accedir als mercats financers per superar les barreres que limiten les activitats innovadores. Tot i això, dependre excessivament del deute extern pot moderar les creativitat i la innovació. A partir d'una mostra d'empreses manufactureres europees i aplicant un sistema d'equacions utilitzant GSEM derivem una funció per determinar els llindars de l'adquisició òptima de capital de treball i inversió física. En contrastar aquesta informació amb les dades descriptives, observem que les empreses tendeixen a infrafinançar el capital de treball, ja que les futures necessitats a curt termini són més difícils d'identificar en dissenyar plans d'inversió. A més, trobem evidència de necessitats heterogènies d'empreses operant en sectors d'alta tecnologia en comparació amb els de baixa tecnologia, així com altres diferències relacionades amb l'edat de l'empresa.
-
Els patrons espacials de les estructures construïdes co-determinen el nivell de demanda de recursos de les nacions
Tot i que és conegut que la distribució de les ciutats afecta el seu ús de recursos, el paper dels patrons d'assentaments i infraestructures en la determinació de l'ús de material a nivell nacional no s'ha explorat degut a la manca de dades. Aquest estudi examina sistemàticament una àmplia gamma de factors que influeixen en la demanda de material per càpita a nivell nacional, considerant indicadors tant de producció com de consum. A més dels indicadors tradicionals com el PIB, l'anàlisi introdueix vuit nous indicadors que representen l'extensió i els patrons d'assentaments i infraestructures de transport a cada país. Cobrint 123 països amb el 91% de la població mundial i el 92% del PIB global, l'estudi revela que les estructures construïdes influeixen significativament en l'ús de recursos. Els indicadors dels patrons de reserves materials proporcionen idees addicionals importants més enllà del PIB i altres indicadors habituals. L'àrea de terra urbanitzada per càpita destaca com un predictor particularment fort, suggerint que mereix atenció en les estratègies de sostenibilitat.
-
Més enllà de les estadístiques comercials: quant aporten realment les exportacions al valor afegit interior?
Koopman et al. (2014) i Los et al. (2016) van descompondre les exportacions brutes en diversos components de valor afegit, adoptant el supòsit input-output de la desconnexió entre la producció i la demanda final. Aquest supòsit, però, no té en compte la capacitat dels fluxos de producció per generar ingressos i consum i, per tant, impactes addicionals a la producció. Per aconseguir una comprensió més completa del paper que juga el comerç, aquest article presenta un mètode per quantificar el valor afegit de les exportacions que reflecteix els vincles entre la producció i el consum privat. En la tradició de Miyazawa (1968, 1976) i Sonis i Hewings (1973), el model proposat defineix endògenament el consum de les llars en la determinació de la producció, millorant així la manera en què es revelen les interdependències entre els processos de generació d'ingressos i de producció. La proposta es pot aplicar empíricament a partir de les bases de dades de comerç mundial disponibles.
-
La família de regles igualitària en pèrdues restringida per problemes de demanda
En aquest estudi, introduïm una família de regles per a problemes de demanda anomenada família CEL. La família es defineix mitjançant un paràmetre theta pertanyent a [0,1] com a noció de solidaritat i contribució. Conté la regla igualitària en pèrdues restringides i la regla igualitària en guanys restringits. Realitzem una anàlisi axiomàtica considerant les principals propietats de la literatura per tal de comparar-les. Apliquem la família a la distribució dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional per estudiar com les normes de la família tracten les regions amb demandes relativament més petites en comparació amb les regions amb demandes relativament més grans.
-
Quantificació del xoc de la Covid-19 a les criptomonedes
La pandèmia de la COVID-19 va tenir un impacte profund en l'economia global i el mercat de la criptomoneda no va ser immune als seus efectes. Aquest estudi aprofundeix en els canvis experimentats per les principals criptomonedes durant aquest període, examinant la seva volatilitat i dinàmica de correlació.
Hem analitzat la volatilitat diària en preu i volum de les set criptomonedes principals mitjançant la correlació creuada multifractal (MF-DCCA). Els nostres resultats revelen un comportament multifractal consistent per a aquests parells de volatilitat, cosa que indica que les seves fluctuacions presenten una estructura autosimilar a diferents escales de temps.
-
Qualitat del servei i estratègies de preus a la indústria aèria: el paper de la distància
Aquest article analitza les decisions de freqüències i preus de les aerolínies, tant teòricament com empíricament. Aquestes decisions depenen de la distància de la ruta, ja que només les rutes de curt radi es veuen afectades per la competència intermodal del transport privat. Tot i que els preus augmenten amb la distància tant en rutes de curt com de llarg recorregut, l'efecte de la distància sobre les freqüències depèn de la presència de competència intermodal.
Les freqüències disminueixen amb la distància a les rutes de llarg radi. Tanmateix, a les rutes de curt radi, les freqüències augmenten amb la distància perquè les aerolínies intenten augmentar els beneficis atraient demanda d'altres modes de transport. Finalment, a les rutes de curt radi, la competència intermodal del transport privat afecta de manera més intensa les companyies de xarxa que les de baix cost a mesura que augmenta la distància, la qual cosa produeix una major diferenciació entre ambdós tipus d'aerolínies.
-
Estructura de dependència entre NFT, DeFi i criptomonedes en temps turbulents
Aquesta investigació aprofundeix en la interconnectivitat entre 18 tipus diferents de criptomonedes, com ara NFT, fitxes DeFi, criptomonedes vinculades a l'or i criptomonedes tradicionals. També vam calcular la ràtio de cobertura òptima per a cada parell de criptomonedes i vam avaluar la seva eficàcia en la cobertura de les fluctuacions del mercat.
-
Economia circular i polítiques públiques: una anàlisi dinàmica per a les pimes europees
Estudis empírics previs han destacat la importància del marc institucional en fomentar la transició cap a l'economia circular (EC). Adoptant un enfocament dinàmic, que fusiona tres enquestes del Flash Eurobarometer realitzades el 2015, 2017 i 2021 en un únic conjunt de dades, observem l'evolució en els factors que determinen l'adopció de pràctiques relacionades amb l'EC.
