Mostrant de 61 a 70 de 317 notícies disponibles
-
Impacte de la COVID-19 en el passeig recreatiu, una activitat rellevant per a turistes
L'estudi examina l'impacte de la COVID-19 en el passeig recreatiu, una activitat rellevant per a turistes. Observant les respostes d'un conjunt de turistes a la Costa Daurada durant l'agost 2020, únicament el 5% dels participants va reportar haver passejat menys comparat amb circumstàncies normals; el 20% va reportar haver passejat més. Això s'associa amb la qualitat dels equipaments urbans i la seguretat percebuda d'evitar el contagi comparat amb altres espais. Es demostra que la pandèmia ha alterat els patrons d'entreteniment, derivant cap a un increment en les activitats a l'aire lliure.
-
Els individus que decideixen ser emprenedors tenen més satisfacció laboral?
En aquest document s'estudia l'impacte de diferents tipus de transicions que els individus realitzen en el mercat laboral (des de l'ocupació assalariada fins a l'autoocupació, des de l'autoocupació fins a l'ocupació assalariada i dins de l'ocupació assalariada) en la satisfacció laboral. La distinció entre els tres tipus de transició de llocs de treball, ens permet separar l'efecte de mobilitat pura de la mena del tipus d'ocupació. Així, dissenyem una estratègia d'identificació basada en l'enfocament de diff-in-diff. Això és possible perquè les dades del nostre panell ens permeten comparar els mateixos individus abans i després que canviïn de tipus d'ocupació. .
-
Experiències d'inversió de les empreses europees vulnerables en temps de COVID
L'efecte del xoc de la COVID sobre les economies europees ha estat greu i desigual, ja que algunes empreses han estat més afectades que d'altres. Per a millorar l'eficàcia de les intervencions polítiques, els responsables polítics han d'entendre quins tipus d'empreses vulnerables s'han vist de sobte empeses a situacions extremes.
Amb la base de dades EIBIS del Banc Europeu d'Inversions per al període 2016-2020, aquest article proporciona evidències sobre com la crisi de la COVID ha afectat l'activitat d'inversió i les condicions relacionades amb la inversió de les empreses vulnerables. Mentre que les dades sobre l'activitat real d'inversió després del COVID encara no estan disponibles, ens centrem en les expectatives d'inversió. El nostre estudi aprofita el fet que s'han formulat les mateixes preguntes relatives a les expectatives d'inversió durant diversos anys. Aquest fet permet un enfocament diference-in-difference per investigar com les expectatives d'inversió podrien haver canviat sobtadament, per a grups d'empreses vulnerables, immediatament després de l'inici de la crisi de la COVID.
-
Nous coneixements empírics sobre problemes de reclamacions conflictives
A conflicting claims problem is a distribution problem in which the available amount to be shared, the endowment, is insufficient to cover the agents' acquired rights, their claims. Ilustrative situations are water distribution during periods of drought and resource allocation procedures in the public healthcare sector (see, for instance, Hougaard et al. 2012; Moreno-Ternero and Roemer 2012). The design of efficient radio resource management policies to provide the best quality service while guaranteeing user fairness and environmental safety has also been modelled as a problem with conflicting claims (see Lucas-Estañ et al. 2012; Giménez-Gómez et al. 2016, respectively).
-
Quina relació hi ha entre palanquejament financer a llarg termini i creixement empresarial?
Malgrat l'elevat nombre d'estudis, la relació entre el palanquejament de les empreses i el seu impacte en el creixement segueix sense ser clar. Oferim un marc analític, que es basa en una revisió literària exhaustiva i en el raonament empíric relacionat, que ajuda a explicar el palanquejament a llarg termini i el nexe amb el creixement de les empreses.
L'estudi mostra que tant els punts de vista teòrics com les proves empíriques són mixtes, i la manca de consens pot ser el resultat de tècniques d'estimació inconsistents i de la doble interpretació que té el palanquejament de les empreses.
-
Una previsió de vendes de vi de cava aplicada a les autoritzacions de plantació de vinya
El nou sistema d'autoritzacions de plantacions de vinya de la Unió Europea va entrar en vigor al 2016. Aquest nou sistema suposa un repte per als ministeris d'agricultura comunitaris que han de fixar anualment les superfícies autoritzades per a noves plantacions. En el cas de les Denominacions d'Origen (DO) i les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP), el repte és, fins i tot, major. Per una part, les variacions de superfície no han de restringir la producció de manera que es generin increments de preus amb repercussions negatives sobre les vendes. Per altra banda, els increments de superfície poden generar un excés de producció i la consegüent devaluació de la DO.
-
No manipulabilitat per clons en problemes de fallida
Els problemes de fallida tracten situacions en les quals els actius d'una empresa han de distribuir-se entre un grup d'agents (o creditors), les demandes dels quals superen el valor d'aquests actius. Aquests problemes es resolen mitjançant regles que proposen, ateses les singularitats dels agents, una determinada distribució dels actius.
Un tema rellevant en economia és l'estudi de regles immunes al comportament estratègic dels agents en falsejar les seves característiques. Per a problemes de fallida, O'Neill (1982) va introduir la propietat de no manipulabilidad (o immunitat estratègica). -
Efectivitat i contraciclicitat de mesures de disciplina pressupostària: El cas del Pacte d’Estabilitat i Creixement
Examinem l'efecte del Pacte d'Estabilitat i Creixement (PEC) sobre les retallades pressupostàries. Es consideren tres mesures de retallades pressupostàries alternatives: i) els ajustos fiscals identificats narrativament l'objectiu principal dels quals és reduir el dèficit pressupostari, ii) el saldo pressupostari primari i iii) el saldo pressupostari estructural. La base de dades comprèn informació del període 1980-2014 per a 17 economies de les quals 10 estan subjectes a les regulacions del PAC. El PAC s'analitza pel que fa a l'eficàcia, el caràcter cíclic i el tipus d'ajustos fiscals (augments d'impostos davant de retallades de despeses).
Els resultats de l'estudi indiquen que el PEC ha impulsat efectivament les mesures de consolidació pressupostària identificades mitjançant l'enfocament narratiu, mentre que no va tenir un impacte general en el balanç primari i un impacte general menor en el saldo pressupostari estructural. Tot i això, l'efectivitat del PEC ha variat considerablement al llarg del temps. Totes les mesures indiquen que el PAC va ser particularment eficaç en el període posterior a la introducció de l'euro, excepte durant els 2 anys posteriors a la crisi financera del 2008. No trobem evidència que la política fiscal s'hagi tornat més procíclica sota el PAC.
Finalment, la consolidació fiscal sota el PEC afavoreix la reducció de la despesa, mentre que l'aplicació de pujades d'impostos no presenta diferències apreciables respecte al grup de referència.
-
Incentivar les inversions ambientals: el mecanisme d'assignació de subvencions basat en concursos
Els mecanismes d'impostos i de subvencions basats en processos competitives poden ajudar els responsables polítics a aconseguir inversions ambientals sostenibles, promoure el dissenys de polítiques ecològiques rendibles, fixar el preu adequat de les emissions ambientals, fer que els pressupostos verds siguin més efectius, desvincular el creixement econòmic de les emissions nocives i generar compensacions entre l'estabilització de la inflació i la millora de les polítiques ambientals sostenibles.
Dos investigadors de la Universitat Rovira i Virgili del Departament d'Economia/Eco-SOS han proposat dos nous mecanismes de subvenció basats en concursos i n'avaluen l'eficàcia en termes d'inversions mediambientals de les empreses, beneficis, excedents de consumidors i productors, danys ambientals i benestar Social.
-
Una nova mesura del risc salarial: Evidència específica per a grups ocupacionals a Alemanya
Proposem una nova mesura de risc salarial basada en les probabilitats estimades de guanyar un salari per hora que està per sota d'algun quantil inferior específic de la distribució salarial. Usant el SOEP alemany com una base de dades rica en informació, determinem els riscos salarials en general i per a nou categories laborals durant el període del 1992 al 2015. Els nostres resultats empírics mostren que, en primer lloc, els treballadors de baixos salaris a Alemanya estan clarament pitjor després de les reformes de Hartz I-IV. Els treballadors d'Alemanya Occidental han experimentat tant una disminució dels salaris més baixos com un augment del risc salarial, mentre que els treballadors d'Alemanya Oriental només van patir un augment del risc salarial. En segon lloc, tant a Alemanya Occidental com a Alemanya Oriental, l'evidència general amaga una important heterogeneïtat que es manifesta en els nivells ocupacionals. A Alemanya Occidental, les pèrdues de benestar han estat particularment fortes per als treballadors no qualificats, els treballadors de serveis i vendes, els artesans i els operaris. A Alemanya de l'Est, això ha estat així per a treballadors no qualificats i artesans (homes i dones), i operaris, oficinistes i tècnics (dones).
