Mostrant de 41 a 50 de 317 notícies disponibles
-
L'equilibri social de Stackelberg als mercats de l'aigua
El poder de mercat en els mercats d'aigua es pot modelar com a competència quantitativa simultània en una estructura fluvial i analitzar-lo aplicant l'equilibri social. En un exemple de mercat d'aigua de duopoli, els autors argumenten que la manca de lògica d'inducció endarrerida implica que el proveïdor aigües amunt renuncia a una manipulació estratègica rendible de l'aigua al proveïdor aigües avall. Per incorporar la inducció cap enrere, proposen el concepte d'equilibri social de Stackelberg. Els autors demostren l'existència de l'equilibri social de Stackelberg en mercats d'aigua de duopoli amb una estructura de riu aigües amunt i aigües avall i ho deriven en l'exemple d'un mercat de duopoli.
-
L'art de compartir recursos: com distribuir l'aigua durant un període de sequera
L'escassetat d'aigua és un problema creixent a moltes regions del món.
Segons les Nacions Unides, al voltant d'una cinquena part de la població mundial viu en zones on l'aigua és escassa. Una altra quarta part de la població mundial ha d'enfrontar-se a talls de subministrament d'aigua, principalment perquè aquesta proporció de la població no té la infraestructura necessària per adquirir aigua dels rius i aqüífers (ONU, 2005). L'aigua és un recurs essencial per a la supervivència humana i també està present en tots els processos productius de l'economia. Per tant, tenim el repte de gestionar adequadament l'aigua per garantir el benestar de la població i assolir el desenvolupament socioeconòmic.
-
Les estructures construïdes influeixen fortament en els patrons de demanda d'energia i emissions de CO2 entre països
Els estocs de materials construïts (edificis o infraestructures de transport), i els seus patrons espacials, és ben conegut que influeixen en la demanda d'energia per càpita i en les emissions de CO2 a nivell urbà. A nivell nacional, el paper de les estructures construïdes poques vegades s'ha considerat a causa de l'escassa disponibilitat de dades. En canvi altres determinants potencials de la demanda d'energia i les emissions de CO2, principalment el PIB, són més freqüentment inclosos.
-
Ús de tècniques d'agrupament per millorar el pronòstic de rendibilitat de les accions
Aquest estudi ha revelat que els models d'agrupació poden ajudar els inversors a predir els preus de les accions i augmentar els rendiments dels seus algorismes de negociació.
Hem utilitzat un mètode anomenat agrupació de k-mitjanes (utilitzant diferents mètriques de distància) per agrupar les accions en funció de les seves ràtios financers trimestrals, preus i rendiments diaris. A continuació, es van entrenar models de previsió per a cada clúster mitjançant dos algorismes diferents, ARIMA i LSTM, per predir el preu diari de les accions.
-
El cribratge del càncer de mama basat en el risc i la seva implantació al Sistema Nacional
Amb l'objectiu d'augmentar els beneficis i disminuir els danys, s'ha proposat el cribratge del càncer de mama basat en el risc com a alternativa al cribratge basat en l'edat. Aquest estudi explora barreres i facilitadors per implementar un programa de detecció de càncer de mama basat en el risc des de la perspectiva de professionals sanitaris, en el context d'un Servei Nacional de Salut.
L'any 2019 es va realitzar una recerca qualitativa socioconstructivista a Catalunya (Espanya). Es van dur a terme quatre grups de discussió, amb un total de 29 professionals sanitaris de l'atenció primària, programes de detecció del càncer de mama, unitats de mama hospitalàries, unitats d'epidemiologia i especialitats clíniques. Es va realitzar una anàlisi temàtica descriptiva-interpretativa.
-
Jocs cooperatius monotons en mitjana amb utilitat no transferible
Un joc no negatiu d'utilitat transferible (TU) és monòton en mitjana si existeix un vector no negatiu segons el qual el valor relatiu del joc creix a mesura que la coalició s'amplia. Generalitzem aquesta definició al cas dels jocs d'utilitat no transferible (NTU).
-
Els papers clau de les energies renovables i el creixement econòmic en la degradació ambiental desagregada
Aquest article investiga la validesa de la hipòtesi de la corba de Kuznets ambiental (EKC) per al grup de països del G7 a través de la petjada ecològica i els seus components (és a dir, terra construïda, carboni, terres de conreu, zones de pesca, terres forestals i terres de pastura). La majoria de les contribucions anteriors es basen en les emissions de CO2 com a mesura del dany ambiental, mentre que l'ús de la petjada ecològica desagregada ens permet considerar el consum de recursos i la generació de residus en comparació amb la generació de recursos naturals i l'absorció de residus.
-
Atributs d'ubicació que expliquen l'entrada d'empreses a les indústries creatives
Aquest article se centra en les indústries creatives i el paper que tenen les economies de distribució espacial i d'aglomeració existents d'aquestes activitats en relació a les seves decisions d'entrada.
-
Connexió entre mercats de valors emergents, or, criptomonedes, DeFi i NFT
Aquest article examina la connexió dinàmica entre els mercats de valors de països del Golf Pèrsic i BRICS amb una mostra de criptomonedes, així com dos actius digitals recentment desenvolupats (NFT i DeFi), i l'or.
La nostra anàlisi es basa en la coherència wavelet, que és una metodologia adequada tenint en compte la dinàmica no lineal present a les dades. A més, utilitzem la prova de causalitat de Granger basada en el model VAR per a diferents subperíodes, no només per oferir suport addicional als nostres resultats de connexió, sinó també per aprofundir i reforçar els nostres resultats sobre els patrons de retard i la diferència de fase entre diferents classes d'actius.
-
Actituds envers els fills de famílies monoparentals en l'àmbit de les escoles privades i públiques: Evidència experimental
En el treball s'estudia si les escoles privades i públiques depenents de Catalunya (Espanya) són més reticents a relacionar-se amb els pares solters que amb les parelles heterosexuals. Fem un experiment de camp durant el període de preinscripció dels nens.