La descarbonització de l'economia és un desafiament central en la lluita contra el canvi climàtic. Tot i que la majoria de governs mostren un compromís clar amb la limitació de l'escalfament global, els factors determinants (drivers) de la descarbonització corporativa continuen estant poc explorats. Utilitzant un conjunt de dades d'1052 empreses de l'OCDE, aquest article analitza com els actius intangibles i la innovació ambiental afecten el rendiment mediambiental de les empreses. Mitjançant l'aplicació de regressions quantíliques amb bootstrapping, mostrem com els factors a nivell d'empresa i de país s'associen amb les empreses d'alta i baixa contaminació. 

Aquest estudi analitza l'impacte de la participació en la Iniciativa del Cinturó i la Ruta (BRI, per les seves sigles en anglès) sobre la inclusió financera en 135 països des del 2007 fins al 2021. Mitjançant l'ús d'un anàlisi de sèries temporals interrompudes per mínims quadrats ordinaris (OLS-ITSA), els resultats mostren que la participació en la BRI millora significativament l'accés a la infraestructura financera, particularment a través d'una major penetració de caixers automàtics (ATM) en països d'ingressos baixos i mitjans. 

Aquest article analitza el paper de les tecnologies digitals i la maduresa (readiness) digital en l'adopció de pràctiques de reducció, reciclatge i redisseny, l'anomenada «transició bessona» (twin transition). Mitjançant l'ús del Flash Eurobarometer 486, apliquem models probit multivariants per determinar els factors determinants (drivers) de les pràctiques d'economia circular entre les pimes europees.

En aquest article investiguem fins a quin punt la incertesa anticipa episodis d'alta inflació en 30 economies d'arreu del món. La nostra anàlisi té en compte diversos factors, entre els quals hi ha les expectatives d'inflació, l'activitat econòmica global real i les disrupcions en les cadenes de subministrament. 

La transició cap a un model energètic sostenible requereix un ampli
consens per garantir-ne l'èxit. Aquest article analitza el paper de la
consciència ambiental, del coneixement (tant general com específic) i del
context social en l'acceptació de les comunitats energètiques (CE) en una
mostra de persones que viuen en municipis catalans urbans i rurals, amb i
sense comunitats energètiques. Les estimacions de regressió mostren
que, tot i que tenir consciència ambiental té efectes directes i positius,
encara que reduïts, sobre l'acceptació de les CE, els efectes del context
social i del coneixement específic de les CE són més grans i només
emergeixen a través de la divisió urbà-rural i de les diferències en les
característiques individuals (nivell educatiu i situació laboral),
respectivament. En canvi, el coneixement general sobre acords climàtics i
regulacions ambientals no modifica l'acceptació de les CE, ni de manera
directa ni mitjançant la bretxa urbà-rural. Les polítiques públiques de
suport a les comunitats energètiques haurien de prioritzar l'eliminació de
barreres legals, actuar primer en les àrees rurals i adaptar els esforços de
comunicació i educació als diferents grups socials. Resoldre aquests
aspectes hauria de ser una prioritat i un punt de partida per als
responsables polítics.