La transició cap a un model energètic sostenible requereix un ampli
consens per garantir-ne l'èxit. Aquest article analitza el paper de la
consciència ambiental, del coneixement (tant general com específic) i del
context social en l'acceptació de les comunitats energètiques (CE) en una
mostra de persones que viuen en municipis catalans urbans i rurals, amb i
sense comunitats energètiques. Les estimacions de regressió mostren
que, tot i que tenir consciència ambiental té efectes directes i positius,
encara que reduïts, sobre l'acceptació de les CE, els efectes del context
social i del coneixement específic de les CE són més grans i només
emergeixen a través de la divisió urbà-rural i de les diferències en les
característiques individuals (nivell educatiu i situació laboral),
respectivament. En canvi, el coneixement general sobre acords climàtics i
regulacions ambientals no modifica l'acceptació de les CE, ni de manera
directa ni mitjançant la bretxa urbà-rural. Les polítiques públiques de
suport a les comunitats energètiques haurien de prioritzar l'eliminació de
barreres legals, actuar primer en les àrees rurals i adaptar els esforços de
comunicació i educació als diferents grups socials. Resoldre aquests
aspectes hauria de ser una prioritat i un punt de partida per als
responsables polítics.

Al llarg dels darrers dos segles, el sistema financer internacional ha
experimentat desenvolupaments significatius, amb esdeveniments
històrics clau que han modelat els mercats financers i les economies
d'arreu del món. Oferim una nova perspectiva a llarg termini sobre la
integració dels mercats financers internacionals mitjançant un enfocament
flexible de panell dinàmic que incorpora coeficients de pendent
heterogenis i té en compte la dependència entre països. La nostra anàlisi
revela diverses troballes interessants. Pel que fa als tipus d'interès reals a
llarg termini, observem un patró clar en forma d'U. En canvi, la integració
dels mercats financers globals de renda variable ha augmentat
significativament en els darrers anys. A més, els tipus d'interès nominals
a llarg termini i els mercats de bons s'han tornat considerablement més
integrats des de l'era de Bretton Woods, exhibint un patró en forma de J
al llarg del període estudiat.

En aquest article, explorem la qüestió de la manipulabilitat en el context dels sistemes financers considerant dues formes febles d'immunitat: la immunitat respecte a la fusió (d'empreses) i la immunitat respecte a l'escissió (d'empreses). No és sorprenent que la immunitat respecte a la divisió entri en conflicte amb requisits bàsics com ara la prioritat del deute sobre el capital propi i la responsabilitat limitada del capital propi. Cal destacar que oferim una caracterització completa de la classe de regles de fallida que donen lloc a regles financeres que satisfan la immunitat respecte a la fusió.

En aquest treball explorem la compatibilitat entre l'autoconsistència uniforme i l'autoconsistència ordinària, dues extensions per a gestionar solucions multivaluades dins del principi de consistència introduït per Hart i Mas-Colell (1989), amb propietats bàsiques com ara la racionalitat, que estableix límits per als pagaments basats en el principi de marginalitat. La nostra anàlisi se centra en jocs convexos i jocs equilibrats mitjançant l'estudi de jocs gairebé positius, un subconjunt de jocs convexos que exerceix un paper clau en l'estructura de reticle del conjunt dels  jocs cooperatius amb utilitat transferible. A més, proporcionem noves fonamentacions axiomàtiques del nucli que incorporen aquestes propietats de consistència.

Els conjunts estables van ser introduïts per von Neumann i Morgenstern
(1944) com «la solució» d'un joc cooperatiu. Posteriorment, Gillies (1953)
defineix el nucli del joc. Ambdues nocions es poden establir en termes de
dominància. És ben sabut que el nucli pot ser buit, mentre que els
conjunts estables poden no existir o poden donar lloc a propostes
diferents. Proporcionem una nova relació de dominància de manera que el
conjunt estable obtingut en aplicar aquesta noció (el conjunt deltaestable)
sempre existeix, és únic i coincideix amb el nucli del joc
cooperatiu, sempre que aquest nucli no sigui buit. Apliquem aquest
concepte a certes classes particulars de jocs amb transferència d'utilitat
(jocs-TU) que típicament tenen un nucli buit: jocs de votació (per
majoria), jocs d'arbres generadors de cost mínim amb ingressos, xarxes
capacitats controlades o jocs de seqüenciació-m.