En aquest article, explorem la qüestió de la manipulabilitat en el context dels sistemes financers considerant dues formes febles d'immunitat: la immunitat respecte a la fusió (d'empreses) i la immunitat respecte a l'escissió (d'empreses). No és sorprenent que la immunitat respecte a la divisió entri en conflicte amb requisits bàsics com ara la prioritat del deute sobre el capital propi i la responsabilitat limitada del capital propi. Cal destacar que oferim una caracterització completa de la classe de regles de fallida que donen lloc a regles financeres que satisfan la immunitat respecte a la fusió.

En aquest treball explorem la compatibilitat entre l'autoconsistència uniforme i l'autoconsistència ordinària, dues extensions per a gestionar solucions multivaluades dins del principi de consistència introduït per Hart i Mas-Colell (1989), amb propietats bàsiques com ara la racionalitat, que estableix límits per als pagaments basats en el principi de marginalitat. La nostra anàlisi se centra en jocs convexos i jocs equilibrats mitjançant l'estudi de jocs gairebé positius, un subconjunt de jocs convexos que exerceix un paper clau en l'estructura de reticle del conjunt dels  jocs cooperatius amb utilitat transferible. A més, proporcionem noves fonamentacions axiomàtiques del nucli que incorporen aquestes propietats de consistència.

Els conjunts estables van ser introduïts per von Neumann i Morgenstern
(1944) com «la solució» d'un joc cooperatiu. Posteriorment, Gillies (1953)
defineix el nucli del joc. Ambdues nocions es poden establir en termes de
dominància. És ben sabut que el nucli pot ser buit, mentre que els
conjunts estables poden no existir o poden donar lloc a propostes
diferents. Proporcionem una nova relació de dominància de manera que el
conjunt estable obtingut en aplicar aquesta noció (el conjunt deltaestable)
sempre existeix, és únic i coincideix amb el nucli del joc
cooperatiu, sempre que aquest nucli no sigui buit. Apliquem aquest
concepte a certes classes particulars de jocs amb transferència d'utilitat
(jocs-TU) que típicament tenen un nucli buit: jocs de votació (per
majoria), jocs d'arbres generadors de cost mínim amb ingressos, xarxes
capacitats controlades o jocs de seqüenciació-m.

Invertir en capacitat d'allotjament turístic sovint és una aposta arriscada, ja que les decisions s'han de prendre molt abans que es conegui la demanda real. Aquesta incertesa crea un entorn complex en què els inversors han d'anticipar les condicions del mercat futur. En la nostra recerca, hem desenvolupat un model teòric de dues etapes per analitzar com les empreses prenen decisions d'inversió en capacitat en un context d'incertesa i com la competència estratègica influeix en aquestes decisions. Sorprenentment, hem trobat una relació en forma de U entre la inversió i la incertesa, un resultat que reconcilia estudis previs amb conclusions aparentment contradictòries.

En aquesta publicació a Tourism and Hospitality Research (2025), Juan Antonio Duro, António Osório i Alejandro Pérez-Laborda (Universitat Rovira i Virgili, ECO-SOS) exploren les conseqüències no desitjades de les transicions cap a la sostenibilitat en el sector de l'hostaleria. L'article, titulat "Renovation and sustainability in hospitality: The danger of concentration and less competition", encén una alarma: si bé les inversions sostenibles són essencials per al futur del turisme, poden agreujar la concentració del mercat i reduir la competència si no es regulen adequadament.