Què obstaculitza o fomenta la intensitat en I+D de les empreses?

Article - Dimecres, 14 de desembre de 2022

Cattaruzzo, S., Segarra, A. and Teruel, M. (2022): "Firm-level contributions to the R&D intensity distribution: evidence and policy implications", Economics of Innovation and New Technology

Molts estudis han analitzat els determinants de la despesa interna d'R+D de les empreses. Aquests estudis han mostrat que hi hauna elevada heterogeneïtat de la inversió en R+D a nivell d'empresa (Coad et al., 2020), la incidència de característiques no observables en l'esforç de R+D (Cohen i Klepper, 1992), i la naturalesa no homogènia de l'activitat R+D (Czarnitzki i Hottenrott 2011a; Barge-Gil i López, 2014). El tema és rellevant ja que la inversió en R+D amplia la frontera tecnològica d'un país. Per tant, cal entendre com la distribució de les inversions en I+D es veu influenciada per les diferents característiques de les empreses i pel cicle econòmic.

El nostre estudi científic descompon la distribució d'R+D espanyola per desentranyar la contribució del finançament públic d'R+D, empreses de gaseles i limitacions financeres. Aplicant l'enfocament de regressió de distribució de Chernozhukov, Fernández-Val i Melly (2013), estimem les contribucions d'aquests components a cada punt de la distribució. L'anàlisi es porta a terme durant dos períodes diferents, abans de la crisi 2004-2008 i després de la crisi 2009-2014.

Per tant, introduïm una perspectiva comparativa que ens permet considerar possibles efectes del cicle empresarial. Les nostres conclusions demostren que els principals factors explicatius de la important caiguda posterior a la crisi en el conjunt espanyol de la R+D són els canvis en el sistema de finançament públic i la disminució de la contribució de les gaseles.
Els nostres resultats proporcionen una anàlisi rigorosa de la R+D espanyola, insinuant un possible canal de transmissió per a reduir el dinamisme empresarial, i ofereixen idees interessants per a la formulació de polítiques.