Mostrant de 41 a 50 de 90 notícies disponibles amb categoria "Article"
-
Informació i estratègies comercials òptimes amb Dark Pools
Als mercats financers actuals, els inversors tenen accés a diversos mercats amb diferents nivells de transparència per comprar o vendre actius. A més dels mercats transparents, els inversors també poden negociar en centres de negociació opacs, com ara els dark pools. Al desembre del 2022, els dark pools representaven el 13,75% del volum d'accions nord-americanes als Estats Units i el 7,50% del valor total negociat als mercats europeus. Els dark pools sovint fomenten la millora dels preus en relació als mercats financers tradicionals, però plantegen riscos d'execució. En aquest context, les asimetries d'informació juguen un paper fonamental en la decisió dels inversors sobre on comerciar i en el procés de determinació de preus. Per tant, és fonamental comprendre millor la competència entre un mercat de valors i un dark pool en presència d'informació asimètrica.
-
Les destinacions estan tornant a la "normalitat" pre-pandèmia?
Amb tres anys des de l'inici de la pandèmia, esdevé crucial una avaluació exhaustiva del procés d'adaptació i la seva magnitud. En aquesta nota de recerca, proporcionem evidències a aquest respecte analitzant els determinants de resiliència turística de les províncies espanyoles durant tot el període de 2020 a 2022. Els resultats mostren que alguns determinants han tingut un paper que varia amb el temps en l'absorció del xoc el 2020, l'adaptació el 2021 i la recuperació del mercat el 2022. Tot i que s'ha assolit parcialment l'equilibri anterior, encara hi ha efectes persistents que es mantenen el 2022. Això inclou les preferències dels turistes per un turisme natural enfront del producte urbà o la recuperació incompleta dels mercats llunyans. Aquestes perspectives ofereixen informació valuosa sobre la dinàmica de la indústria turística i orienten les estratègies per aconseguir una recuperació completa.
-
Com distribuir els Fons Europeus de Desenvolupament Regional mitjançant una combinació d'assignacions igualitàries: la CELmin.
Tal com expliquen Solís-Baltodano et al. (2021), gairebé un terç del pressupost total de la Unió Europea es va destinar a la política de cohesió durant el període 2014-2020. La distribució d'aquest pressupost es fa a través de tres principals fons estructurals i d'inversió, intentant afavorir la convergència en el nivell de desenvolupament dels països de la UE. Concretament, els autors, analitzen aquesta situació com un problema de demanda (O'Neill, 1982), busquen la solució de demanda que funciona millor que les altres en reduir la desigualtat i afavorir la convergència en major grau (la regla igualitària en pèrdues restringida). No obstant això, en utilitzar aquesta divisió igualitària de pèrdues, és possible que en alguns cassos les regions no rebin cap fons. Aquest treball defineix una nova manera de distribuir els recursos limitats del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Proposem un compromís entre els enfocaments igualitaris, és a dir, combinem la divisió igualitària dels fons amb una divisió igualitària de les pèrdues (el que les regions no reben). En fer-ho, la nostra proposta aplica la solució de pèrdues iguals limitades alhora que assegura que s'assigna una quantitat mínima a cada regió (límit sostenible). Finalment, fem una anàlisi axiomàtica de la nova solució i l'apliquem al problema dels fons FEDER.
-
Compromís normatiu versus no compromís: Adopció de vehicles elèctrics sota subvencions i normes d'emissions
Els autors comparen dues estructures regulatòries en l'aplicació d'estàndards d'emissions i un esquema de subsidis al mercat de l'automòbil. El regulador es pot comprometre amb un estàndard d'emissions o no es pot comprometre. Les empreses competeixen a la Cournot i produeixen vehicles elèctrics i de combustible. Les emissions dels vehicles propulsats per combustible es poden reduir invertint en innovació per reduir les emissions. Els seus resultats indiquen que sota compromís hi ha menys emissions, més subsidis i una major adopció de vehicles elèctrics. Per contra, la manca de compromís produeix més vehicles propulsats per combustible, més vehicles en total i un excedent més gran del consumidor. Els productors de vehicles elèctrics obtenen més guanys sota el compromís, mentre que els productors de vehicles propulsats per combustible podrien estar millor amb les dues estructures regulatòries. El benestar social és més gran en condicions de no compromís sempre que els danys ambientals es considerin greus. En cas contrari, el compromís és socialment preferible. Aquest resultat proporciona una explicació de les diferències observades en la durada de les normes ambientals entre els EUA, la UE i la Xina.
-
Observacions sobre la solidaritat en els problemes concursals quan els agents es fusionen o es divideixen
En aquesta nota, investiguem la relació entre la no manipulabilitat a través de la fusió (divisió) i la no manipulabilitat forat a través de la fusió (divisió). La nostra anàlisi revela que si bé aquests dos axiomes de no manipulabilitat generalment no són equivalents, coincideixen quan es compleix el principi de solidaritat. Aquest principi és complert per una àmplia gamma de regles de fallida, incloent-hi les regles paramètriques. Queda pendent investigar si existeixen regles que compleixin amb la no manipulabilitat a través de la fusió (divisió) i la consistència, però que no compleixin amb la no manipulabilitat forta a través de la fusió (divisió) ni amb la monotonia de recursos. Encara que la nostra intuïció és que sí que existeixen, aquest és un problema no trivial pel fet que la majoria de les regles de fallida clàssiques satisfan monotonia de recursos.
-
Productivitat i empreses d’alt creixement: resiliència i recuperació de la pandèmia COVID-19
L'impacte de les crisis en el rendiment empresarial ha estat estudiat àmpliament.
Aquest document explora la relació entre la reacció de les empreses a la COVID-19 (ocupació) i l'adopció de tecnologies digitals, tenint en compte la seva productivitat, nivell de digitalització i episodis d'alt creixement abans de la crisi. Les dades analitzades pertanyen a EIBIS - European investment Survey del European Investment Bank amb la base de dades ORBIS per a 27 Estats membres de la UE. Trobem que les empreses amb nivells de productivitat més alts són menys propenses a reduir el nombre d'empleats a curt i llarg termini a causa de la pandèmia.
Els resultats mostren que les empreses d'alt creixement tenen menys probabilitats d'esperar una reducció del nombre d'empleats a llarg termini. A més, les empreses de sectors altament digitalitzats tenen menys probabilitats de reduir el nombre de treballadors. Finalment, els nostres resultats suggereixen que la COVID-19 porta a les empreses a augmentar el seu ús de tecnologies digitals, especialment aquelles que ja estaven més digitalitzades.
-
Des del ràpid descens fins a l'alt creixement: on la distribució ha afectat més la COVID?
L'objectiu del treball és explorar com el xoc de la COVID va afectar les empreses europees als quantils superiors (superestrelles d'alt creixement) i als quantils inferiors (empreses en ràpid declivi). Els autors analitzen l'Enquesta d'Inversions del Banc Europeu d'Inversions (2016-2020). Aquest document exploratori aplica tècniques gràfiques i regressió quantil per avaluar el xoc COVID al llarg de la distribució de les taxes de creixement.
-
L'equilibri social de Stackelberg als mercats de l'aigua
El poder de mercat en els mercats d'aigua es pot modelar com a competència quantitativa simultània en una estructura fluvial i analitzar-lo aplicant l'equilibri social. En un exemple de mercat d'aigua de duopoli, els autors argumenten que la manca de lògica d'inducció endarrerida implica que el proveïdor aigües amunt renuncia a una manipulació estratègica rendible de l'aigua al proveïdor aigües avall. Per incorporar la inducció cap enrere, proposen el concepte d'equilibri social de Stackelberg. Els autors demostren l'existència de l'equilibri social de Stackelberg en mercats d'aigua de duopoli amb una estructura de riu aigües amunt i aigües avall i ho deriven en l'exemple d'un mercat de duopoli.
-
L'art de compartir recursos: com distribuir l'aigua durant un període de sequera
L'escassetat d'aigua és un problema creixent a moltes regions del món.
Segons les Nacions Unides, al voltant d'una cinquena part de la població mundial viu en zones on l'aigua és escassa. Una altra quarta part de la població mundial ha d'enfrontar-se a talls de subministrament d'aigua, principalment perquè aquesta proporció de la població no té la infraestructura necessària per adquirir aigua dels rius i aqüífers (ONU, 2005). L'aigua és un recurs essencial per a la supervivència humana i també està present en tots els processos productius de l'economia. Per tant, tenim el repte de gestionar adequadament l'aigua per garantir el benestar de la població i assolir el desenvolupament socioeconòmic.
-
Les estructures construïdes influeixen fortament en els patrons de demanda d'energia i emissions de CO2 entre països
Els estocs de materials construïts (edificis o infraestructures de transport), i els seus patrons espacials, és ben conegut que influeixen en la demanda d'energia per càpita i en les emissions de CO2 a nivell urbà. A nivell nacional, el paper de les estructures construïdes poques vegades s'ha considerat a causa de l'escassa disponibilitat de dades. En canvi altres determinants potencials de la demanda d'energia i les emissions de CO2, principalment el PIB, són més freqüentment inclosos.
