La reacció econòmica a intervencions no farmacèutiques durant la Covid-1930

Article

Segarra, A. and Teruel, M. (2022): "The economic reaction to non-pharmaceutical interventions during Covid-19", Economic Analysis and Policy

Els països han aplicat polítiques econòmiques diferents com a resposta a l'aplicació d'intervencions no farmacèutiques durant la pandèmia de Covid-19

Hi ha diferències entre els països rics i els pobres i més i menys països turístics.

Els nostres resultats mostren com cada intervenció no farmacèutica (és a dir, la cancel·lació d'esdeveniments públics o el tancament de transports públics) implicava un nivell diferent de suport econòmic i com les característiques estructurals, com el PIB o la dependència de la indústria turística, eren rellevants per al procés de presa de decisions.

Aquestes troballes constitueixen una anàlisi a posteriori per a polítics en el context de les anomenades "polítiques de bloqueig". En primer lloc, els nostres resultats demostren que els governs van respondre ràpidament a la crisi econòmica. En segon lloc, el seu estímul econòmic va ser més intens als països més rics i aquells que tenen una estructura sectorial més vulnerable a la pandèmia, especialment entre els països altament dependents del turisme internacional. A més, és crucial que els països continuïn coordinant les diferents polítiques per a garantir una recuperació equilibrada. En tercer lloc, observem les fortes interrelacions entre aquestes intervencions per a controlar la pandèmia i la resposta econòmica que donen els governs. Aquests resultats revelen una política inicial de "feu el que calgui" per contenir la pandèmia i evitar danyar l'economia a curt termini. No obstant això, una vegada que arriba la fase de recuperació, els polítics ajusten les seves polítiques intentant compensar l'impacte desigual en els diferents grups socials i les activitats econòmiques.

Aquesta investigació ha estat realitzada per Agustí Segarra Blasco, Mecedes Teruel i Sebastiano Cattaruzzo del Departament d'Economia de la Universitat Rovira i Virigili. Els autors pertanyen al Grup de Recerca d'Indústria i Territori i a ECO-SOS.

Hem realitzat tres contribucions rellevants en aquest estudi empíric. En primer lloc, a un nivell empíric, encara que molts estudis han utilitzat dades de suport econòmic en el temps diari, en aquest treball, la dimensió temporal s'ha explotat plenament en l'anàlisi de les respostes econòmiques. Al contrari, les contribucions anteriors, com Khalid et al. (2021) i Elgin et al. (2020), van analitzar el mateix fenomen agregant la dimensió del temps en un nivell mitjà. El suport econòmic és crucial per a evitar les pauses socials i garantir la demanda agregada, de manera que les dades a una escala de temps més precisa faciliten una millor anàlisi de les polítiques desplegada durant l'actual pandèmia (Gràfic 1).

Gràfic 1. Percentatge de països que han desplegat l'índex de suport econòmic segons el grau d'intensitat

En segon lloc, destaquem com les respostes han estat dependents del país. La pandèmia ha afectat dramàticament a tots els països, però les reaccions són asimètrics depenent de les seves característiques individuals. La hipòtesi de Dosi et al (2020) es confirma aquí, ja que els nostres resultats mostren que les condicions inicials heterogènies afecten les respostes governamentals individuals a la pandèmia. Per exemple, encara que Covid-19 va afectar la indústria del turisme a escala mundial, la resposta política en termes de velocitat i profunditat va diferir en funció del marc econòmic. Finalment, contribuïm a l'anàlisi de les diferències en els PPI aplicats per a reduir les interaccions socials durant el brot i en l'ajuda pública a les llars. Els PPI són necessaris per controlar la pandèmia, però limiten l'economia afectant el poder adquisitiu de les llars. Els nostres resultats posen en relleu que la imposició de l'PIS és bastant heterogènia i la seva resposta econòmica també.

La naturalesa discreta no negativa de la variable dependent genera no linealitats que fan que els models de regressió lineal habituals siguin inadequats i que les forces optin per comptar els models. En conseqüència, optem pel model proposat per Wooldridge (1999, 2000) que implica l'estimació d'errors estàndard robustos agrupats a nivell de país. Aquesta especificació és totalment robusta per violar l'estricta assumpció d'exogeneïtat (Wooldridge, 2000), així com una correlació sèrie no modelada en la variable dependent dins d'un país. D'altra banda, en les dades del panell, la presència de "l'heterogeneïtat no observada" (Wooldridge, 2005), com la dinàmica interna del govern i l'extensió de les diferències regionals, són innegables, i aquests factors inobservables influeixen en la forma en què els països reaccionen a les pandèmies i prenen decisions per donar suport a l'economia. Finalment, aquesta elecció de modelatge també és útil per minimitzar els possibles biaixos que es deriven de les diferències normatives culturals i socials entre les àrees geogràfiques que s'estan considerant.

Pujar